Elvira Llabrés (Palma, 1975), és titulada en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de València, regatista i una de les grans expertes en bases de dades aplicades a la navegació. És una peça clau de l'equip American Magic, un dels desafiadors de la 36a Copa de l'Amèrica, que es disputarà a Auckland (Nova Zelanda). Des del 2005 treballa per als millors equips, com ara el BMW Oracle Racing, el Team SCA o la Volvo Ocean Race.
1. Vas començar a navegar als 6 anys d'edat, però quan i per què vas decidir dedicar-te professionalment a la navegació?
Vaig començar a navegar en vela lleugera, primer amb els meus cosins, més tard a les escoles de vela de la Comunitat Valenciana. Després vaig ser monitora en aquestes escoles mentre estudiava la carrera. Vam fer una tripulació de regates i fèiem el circuit de regates del Mediterrani en vaixells de 35-40 peus. La Copa de la Reina a València i la Copa del Rei a Palma solien ser les més importants de la temporada. Després de fer el circuit unes quantes temporades, va començar a ser cada vegada més important el lloc de navegant. I em vaig especialitzar en aquest lloc. El navegant va durant la regata amb una pantalla, rebent les dades de vent, velocitat, situació en el camp de regates, etc., i informant el tàctic per a ajudar en la presa de decisions.
Quan la Copa de l'Amèrica va ser a València pel fet que l'havia guanyada Alinghi i no podia celebrar-la al seu país, per no tenir mar, vaig decidir intentar buscar un treball en el món de la vela professional. I des de llavors, no he treballat per a res més.
2. Quines aptituds consideres que t'han portat a combinar les dues grans passions que tens: la vela i la informàtica?
Sens dubte, és més fàcil per a qui navega entendre com ha de funcionar el sistema que per a qui no navega. Per descomptat que aquests vaixells són d'alta tecnologia, molt diferents dels que empre jo, però l'essència és la mateixa.
3. Eres l'encarregada d'analitzar els milions de dades que els 800 sensors que porta instal·lats el vaixell (envien dades 20 vegades per segon) després de cada entrenament, després de cada eixida a l'aigua. Com és el teu dia a dia treballant per a American Magic?
Bé, jo treballe al departament de rendiment (performance). Els sensors que tenim instal·lats a bord mesuren forces, vent, en quina posició estan les veles, fibra òptica per a conèixer també tensions d'eixàrcia o càrregues en apèndixs…
El meu principal treball és assegurar que les dades que prenem són vàlides. Aquestes dades les usen els tripulants del vaixell per a navegar (angles dels foils, vent, tensions en les veles…) però també s'usen per a l’anàlisi posterior, per a veure quines configuracions funcionen en cada condició de vent i ona…
Al matí, quan arribe, m'assegure que tot el que necessitem està preparat i funcionant correctament (els dispositius que usem per a mostrar informació a bord, els instruments del vaixell, les comunicacions amb les llanxes…). Després, quan traiem el vaixell de l'hangar i li posem el pal, verifiquem que els sensors del pal també funcionen bé. Recalibrem els sensors necessaris... Després ix el vaixell a navegar i jo isc en una de les llanxes de suport. Gravem les dades en el vaixell i jo també les vaig veient en temps real per mitjà de l'equip de telemetria que tenim instal·lat. Verifique que les càrregues no sobrepassen els números que el departament de disseny i estructures ens han comunicat. Aquests vaixells van al límit, i hem d'assegurar-nos de l'esforç, però sense el risc de rompre.
Quan tornem de navegar, importe les dades a la base de dades. Disposem d’una aplicació a la qual tant el personal dissenyador com el regatista, com el departament de rendiment, té accés; de manera que cadascú pot extraure la informació que li interessa de cada sessió d'entrenament.
4. Quina experiència significativa de tota la teua trajectòria t'agradaria compartir?
Quan vam guanyar la copa a València amb el trimarà d'Oracle, el 2009. A veure si es pot repetir aquesta campanya. Tots els projectes esportius han tingut coses molt bones. Al final, és quasi una forma de vida.
5. Quins records guardes especialment de l’etapa d'estudiant a la UPV?
Molt bons records i també anys de treballar molt dur per a aconseguir completar l'Enginyeria. És una etapa en la vida en què probablement es decideix en gran part com serà la teua vida en les dècades següents. Tant amb la formació, com amb les connexions humanes o les decisions sobre a què vols dedicar-te.
6. Què creus que pot aportar formar part d'Alumni UPV?
Malgrat que ara visc tan lluny, continue mantenint-me informada de novetats. I és una manera de mantenir el vincle amb la xarxa d'alumnes de la UPV.
