Entrevista a Vincent Robcis

-Ets francès, i vas estudiar a València. Què et va portar a estudiar a la UPV?

Vaig estudiar a la UPV en el marc d'una doble titulació que vaig començar a l'escola francesa d'enginyeria generalista Arts and Métiers. Aquesta escola té convenis amb diverses escoles d'enginyeria industrial espanyoles; l'especialització que tries defineix la universitat d'acolliment. Jo vaig voler estudiar electrònica, i per això vaig accedir a la UPV. He estat en aquesta universitat durant l'any universitari 2009-2010 per aprovar assignatures de quart i cinquè curs de l'ETSEI, i després vaig fer uns mesos del projecte de fi de carrera al Centre de Motors Tèrmics. Vaig obtenir el meu títol al juny del 2011 i a l'agost vaig començar a treballar per al proveïdor automòbil alemany d'injectors Bosch. Vaig participar en la integració del sistema informàtic per a uns motors d'un client francès.

L'any 2015 vaig començar a treballar per a Poclain Hydraulics, que produeixen sistemes de transmissió hidràulics. La transmissió es compon d'una bomba de cilindrada variable acoblada amb un motor tèrmic que envia oli per flexibles i vàlvules fins a les rodes. Un sistema informàtic de bord controla cada component de la transmissió. M'assegure que aquest sistema complisca bé les especificacions definides amb els clients.

-Què t'ha aportat al teu treball la formació rebuda a la UPV?

Encara que no estudiava molta informàtica, la lògica dels programes té molt a veure amb els sistemes seqüencials que vaig estudiar a la UPV.

També va ser interessant aprendre i exercitar coneixements en pràctiques i exàmens en un àmbit que no fóra francès, perquè ara treballe amb un programa informàtic desenvolupat per eslovens per a clients que poden ser tant americans com italians. Per descomptat, ara la llengua que faig servir no és el castellà sinó l'anglès.

-Quins consells podries donar a un estudiant que volguera venir a viure o estudiar a París?

No conec bé les condicions per als estudiants espanyols que vulguen cursar els estudis a les universitats o escoles franceses. No obstant això, els recomanaria fer-ho en el marc d'un intercanvi universitari tipus Erasmus o de doble titulació, però potser hi ha altres possibilitats que desconec.

Respecte a l'habitatge, el Col·legi d'Espanya situat a la Cité Universitaire, al sud de París, proposa allotjaments per a estudiants, però també val la pena comparar preus i veure les ofertes de pis per a compartir que es troben per Internet. Una altra alternativa per als alumni de la UPV que vulguen començar a treballar a París és obtenir allotjament als diversos foyers jeunes travailleurs per un període de dos anys.

Per a els qui cerquen ocupació, la Cambra de Comerç espanyola proposa diversos serveis com ara fòrums de l'ocupació francoespanyols, tallers d'entrenament (coaching), borsa d'ocupació, treball en xaarxa amb empreses, etc. D'altra banda, la Confederació Associació de Pares de Famílies Espanyoles residents a França té assistents que poden ajudar a redactar candidatures per a empreses, i també a fer els tràmits de la Seguretat Social. A més, hi ha la Casa Regional Valenciana a París, que els pot ajudar a l'hora d'instal·lar-s'hi, i que organitza periòdicament esdeveniments que permeten gaudir de les tradicions valencianes mentre s'està a París.

-Com és la vida a París?

Amb els successos que han passat a França des de fa uns mesos, és clar que l'ambient és avui menys despreocupat. Espere que en uns mesos milloraran les coses.

En tornar de València, em vaig adonar que tot era molt car ací. De fet, ja a París, eren espanyols els qui m'ensenyaven els bars més barats. Però és millor no comparar la vida a París amb València. El que té de bo la ciutat és que hi ha molts monuments a veure.

-Has sigut alumne de la UPV, quins records guardes especialment de la teua etapa universitària?

La plaça central del campus amb palmeres, l'escut de la Universitat i el cel nítid, és la primera imatge que tinc en evocar la UPV. També el soroll de la pizzeria Tony's cada vegada que en demanes "Una de formatge!".

Guarde, a més, molt bons records dels estudiants de l'Escola d'Industrials, en particular els de la intensificació en Electrònica i també dels col·legues del meu projecte de fi de carrera. Eren molt simpàtics, i avui em mantinc en contacte amb alguns. Quan torne per València seran els primers a saber que hi he arribat!

-Ara ets ambaixador UPV a la ciutat de París. Què creus que et pot aportar formar part d'Alumni UPV i del chapter ?

Pense que el chapter pot permetre crear llaços entre els alumni i també els alumnes de la UPV que es troben a París. Així, a més de millorar la interacció i el treball en xarxa, els alumni podrien adonar-se de com han progressat després de passar per la UPV, i els alumnes tindrien consells de gent experimentada per a definir les seues pròximes etapes professionals. Per això, quan se'm va oferir ser ambaixador d'Alumni, no vaig dubtar a prestar el meu suport.

Al campus de la UPV, els alumni poden gaudir de diverses coses com ara els tallers del Servei Integrat d'Ocupació, les conferències a l'edifici Nexus, etc. A París, hi ha coses similars: al Col·legi d'Espanya tenen lloc conferències científiques, la Cambra espanyola de Comerç proposa tallers professionals. Pense que fer trobades amb aquestes institucions és una forma de construir alguna cosa que valore l'esperit de la UPV.

Cada vegada que em pose en contacte amb ells per muntar alguna cosa, això suscita molt d'entusiasme per la seua banda, encara que quan intente concretar les coses m'adone que hi ha alguna cosa que complica la realització.

A més, aquest chapter és el primer grup d'alumni politècnics espanyols a París i genera gran interès per part dels alumni enginyers francesos que estan interessats a realitzar intercanvis internacionals. També es podrien establir contactes amb empreses espanyoles situades a París, com ara Iberdrola renovables o la SANEF del grup Abertis. Amb tantes oportunitats, acabarà ocorrent alguna cosa interessant.

I des del punt de vista personal, veig bé el que pot aportar una entitat com Alumni UPV. Després d'acabar els meus estudis l'any 2011 vaig estar en contacte amb un enginyer de la UPV que va fundar una empresa emergent a Düsseldorf. L'empresa es deia Enginyart, i proposava serveis tècnics per a dissenyar i muntar obres d'art contemporani que requereixen electrònica o càlculs d'estructures. Cercava com podia desenvolupar activitats a França: per exemple, les subhastes que organitza el museu parisenc Centre Georges Pompidou. Amb la creació del chapter UPV parisenc potser podria haver-se posat en contacte amb alumni de la Facultat de Belles Arts o amb la Cambra de comerç espanyola, que podrien haver-lo ajudat.