Em dic Carolina Alcuson i sóc enginyera de motors dièsel en Ford Motor Company. Vaig estudiar Enginyeria Tècnica Industrial (Química Industrial) a la Universitat Politècnica de València. He treballat quasi tota la meua vida professional en l’automoció, inicialment amb proveïdors a Espanya i al Regne Unit com a enginyera de qualitat de peces en producció i nous productes, i posteriorment en Ford a Alemanya i al Regne Unit com a enginyera de qualitat, enginyera de peça i enginyera de motors.

Carolina Alcuson també es Ambaixadora del Chapter internacional d'Alumni UPV en Londres.

1 . Quina és la teua activitat professional, el teu dia a dia, les teues responsabilitats? Com és la teua experiència treballant en una gran multinacional com Ford?

En aquest moment sóc responsable del desenvolupament i lliurament a producció de l'última generació de motors dièsel de 1,5 l de capacitat. Els meus dies varien bastant depenent de la fase del projecte en la qual em trobe, i les meues tasques van des d'assegurar-me que totes les peces s'integren correctament en el motor i es puguen assemblar en la línia, fins a seleccionar els assajos que els nous motors han de superar depenent del nombre de canvis.

Sóc també responsable de la llista de peces en el sistema i de la validació del motor. També preste ajuda enfocant la meua atenció en problemes específics amb alguns components del motor que es poden presentar en el desenvolupament d'aquest. Participe en reunions amb la prefectura i altres equips del tren motriu per a integrar el motor en el vehicle. Al gener començaré un nou treball com a enginyera del tauler de control d'instruments (davantal) en les nostres furgonetes, així que, una vegada més, tot canviarà i hauré de adaptar-me a una rutina diferent amb gent diferent i tasques diferents, però això és part de l'encant de treballar per a una multinacional; sempre hi ha canvis.

M'encanta treballar per a Ford, ja que, en tractar-se d'una empresa gran, ofereix gran nombre d'oportunitats, tant de treball com d'aprenentatge i desenvolupament personal i professional. En el meu treball diari parle amb gent de cinc o sis països diferents, i en la meua oficina hi ha gent de tot el món, la qual cosa la fa un lloc interessant i enriquidor per a treballar.

2. Explica'ns una experiència significativa en la teua trajectòria que t'agradaria compartir.

He tingut realment molta sort en la meua carrera perquè, malgrat estar sempre en automoció, he variat el meu treball bastant i he canviat de país tres vegades; he aconseguit diversos premis en Ford i he conegut molta gent interessant (vaig conèixer Alan Mulally, el nostre antic CEO, que va recuperar l'empresa d'una situació financera molt desfavorable; diversos vicepresidents i directors… ), i ells sempre tenen experiències i històries per contar molt interessants, i sempre em crida l'atenció la manera que tenen d'analitzar situacions i de veure les coses.

Però crec que destacaria quan l'Equip Paralímpic Espanyol va venir a veure Ford en una visita organitzada per la xarxa hispana de Ford (de la qual sóc un dels representants). Conèixer gent que ha superat tants obstacles; que té una vida difícil per la discapacitat i sacrificada per la pràctica de l'esport, però tan agraïts per la sort de poder participar en els Jocs Paralímpics i per tenir aquella experiència a Londres el 2012, va ser per a mi molt diferent del que normalment faig, i em va obrir molt els ulls.

3. Fa 14 anys que resideixes a Londres. Animaries a altres persones titulades i estudiants a treballar a l'estranger?

Definitivament, sí… És una gran experiència, no solament per poder conèixer una altra cultura i altres països, sinó també pel que s'aprèn, en l'àmbit professional, moltíssim.

Per exemple, de tan diferent com és la cultura de treball d'Espanya comparada amb la del Regne Unit, que al seu torn és diferent de la d'Alemanya (vaig viure a Colònia un any i mig, també treballant en Ford), des de la manera d'expressar-se, la manera en què es veu un cert comportament o en el que s'espera de tu… fins a la manera de fer un CV. És tot molt diferent i la immersió absoluta en un ambient tan diferent al de ta casa posa a prova la teua flexibilitat, la teua espenta, la teua adaptabilitat, etc. Estar amb gent tan diferent et fa veure les coses del teu país més objectivament i analitzar-les des de fora; et fa créixer moltíssim com a persona i això és molt positiu per a la teua carrera i per al teu país d'origen si tornes a treballar allí.

4. Has sigut alumna de la UPV. Conta'ns quins records tens especialment de la teua etapa universitària.

Recorde les hores de laboratori. Com vaig estudiar Química Industrial, vaig tenir moltíssimes pràctiques i recorde molt les hores i hores que passava allí i les memòries de les pràctiques. Per descomptat que recorde les hores d'estudi i molts dels professors. D'ells tinc bons i mals records, supose que com tots (ha, ha, ha!). Però, sobretot, recorde els companys i amics que t'ajuden pel camí, els que et deixen els apunts, els que queden a estudiar amb tu, els que t'ajuden i després els tornes el favor ajudant-los tu, els que es fotocopien els teus apunts, els que t'acompanyen en els cafès tan importants, on s'arregla el món, una vegada i altra…

5. Per què ets membre d'Alumni UPV? Què t'aporta formar part d'Alumni UPV?

En la meua experiència, i crec que especialment vivint a l'estranger es nota més, el networking és clau per a l'èxit i el desenvolupament professional i personal. Crec que els que vivim fora aprenem això molt ràpid, en estar en un país estrany sense la nostra família i amics i haver-nos d'adaptar a tanta cosa nova, depenem més de relacionar-nos amb gent nova més sovint, aprenem que ajudant-nos els uns als altres som més eficients i resolem els problemes abans i millor, i crec que el grup Alumni és una oportunitat per a fer networking amb gent que té coses en comú amb mi i a la qual potser puc ajudar (o em poden ajudar ells a mi). El contacte amb gent que prové del mateix lloc que tu i, a més, té estudis similars és una oportunitat que cal aprofitar, i per descomptat, ho passem bé i riem molt.

6. Com creus que podries ajudar altres estudiants i persones titulades de la UPV des de Londres?

En Ford, uns companys hispans i jo, hem creat una xarxa d'hispans per a ajudar-nos els uns als altres, com a part de la taula executiva de la xarxa; he ajudat molts altres enginyers hispans a preparar el CV, preparar entrevistes, preparar proves d'accés, també a entendre millor com pensen els anglesos i com tractar de resoldre diferents problemes amb companys, caps, etc.

També organitzem tallers de com fer certes gestions al país, com emplenar la nostra revisió anual en l'empresa… Coses que són útils i on els assistents es beneficien molt de l'experiència d'algú que fa bastants anys que es troba al país. Crec que per als titulats, igual que per a les persones de la xarxa, puc oferir la meua experiència, tant per als que treballen al Regne Unit com per als que comencen a cercar treball, ja siga ací o a Espanya, i de fet, he participat en tallers per a estudiants ací oferint els meus coneixements i la meua experiència personal i professional.

7. Què diries a les persones titulades de la UPV que puguen veure's reflectides en tu?

El primer que observe certament entre estudiants o graduats recents espanyols, és que els fa una mica de vergonya parlar de si mateixos i del que fan, sobretot amb vista a les entrevistes, i també els fa una mica de por dir el que volen, sobretot als caps. Els diria que presumisquen més, sense exagerar, és clar, però que presumisquen, que diguen el que volen, sempre educadament, però que ho diguen i que agafen els treballs que hi haja, a pesar que a vegades no siguen potser el treball dels teus somnis. El meu primer treball va ser en una cadena de muntatge de joguets; ho vaig passar malament, però vaig aprendre’n molt, no coses tècniques, però sí coses molt útils per a treballar després; no tot es troba en les fórmules ni en els llibres.

El segon que els diria és un missatge que figurava en un anunci de Pirelli fa anys: “La potència sense control no serveix de res”. Pots tenir molts coneixements, molta energia, però has de saber com traure suc de les situacions, i en bona part això s'aconsegueix dominant el teu caràcter, controlant les teues emocions i sabent quan usar-les i com et portaran molt lluny.

Quasi tant com els coneixements tècnics, així que, després d'haver invertit tant en la vostra educació, invertiu en autocontrol i intel·ligència emocional; moltes vegades la gent pensa que no serveixen per a res i s'equivoquen.