Teresa Soriano Mascarós, graduada en Enginyeria, Disseny industrial i Desenvolupament de Productes, va realitzar un projecte en què va dissenyar i va construir, de forma col·lectiva, un parc infantil a Heranjal (l'Índia); projecte realitzat en el marc del seu treball final de grau (UPV) i mitjançant una beca del Centre de Cooperació al Desenvolupament (CCD) d'aquesta Universitat.

Preguntes:

- Bon dia Teresa, gràcies per concedir-nos una entrevista.

1. Podries explicar-nos alguna cosa sobre el projecte?

El projecte va consistir a dissenyar i construir una zona de jocs infantils per al jardí d’infants (kindergarden) i el col·legi de Heranjal, a l'Índia. El projecte té per objectiu enfortir l'estructura educativa de la regió i donar a conèixer els beneficis del joc per al desenvolupament infantil. Posa a l'abast del professorat i alumnat una de les eines més útils i motivadores de l'educació, el joc, tant per a aprendre com per a la sociabilització.

Tots dos parcs infantils van ser construïts amb la col·laboració de les dones i homes de la població; és de muntatge fàcil, adequat a les condicions del lloc i amb materials locals. Cal destacar la participació dels xiquets i xiquetes de l'escola en tasques com idear, dibuixar i pintar els dissenys gràfics locals en els elements del joc i les parets, la qual cosa va generar situacions de compromís, unió i implicació local molt interessants des de la perspectiva d'enfortiment social.

2. Com es va gestar el projecte i quina va ser la teua principal motivació per a realitzar-lo?

Vaig decidir realitzar aquest projecte perquè sempre he tingut una inquietud personal d'acostar el disseny a l'àmbit social. Tant durant la meua formació com en la meua experiència professional, sempre vaig trobar a faltar l’acostament de  les eines del disseny a l'àmbit social (és a dir, entendre el disseny com a eina  de transformació social i no com a disciplina tècnica al servei d'interessos comercials).

Em vaig apuntar a un curs del CCD de la UPV perquè volia adquirir coneixements bàsics sobre el  món de la cooperació al desenvolupament. Arran d'això, em vaig animar a enfocar el meu TFG per aquest camí.

3. Quin va ser el millor i el pitjor moment en el desenvolupament d'aquest?

El disseny i la construcció del parc infantil va ser tot un repte.

En primer lloc, la planificació del projecte, tant en el temps com en la forma, es van modificar. Des d'un principi es va ampliar l'abast del projecte a la realització de dos parcs, quan només n’estava previst un, i a més, es va haver de fer front a les restriccions imposades per la pandèmia COVID-19. Part d'aquest repte va ser també la consecució de materials, ja que no tenia un pressupost per a aquests.

El fet de ser una dona qui liderava un projecte, al principi no va ser fàcil. Per això per a mi va ser molt important involucrar les dones i xiquetes de la comunitat a participar activament en el projecte.

Potser un dels pitjors moments va ser l'inici del projecte. El xoc cultural és molt fort, sobretot costa adaptar-se als seus ritmes i temps, però després, una vegada t'hi adaptes, tot es va desenvolupant pas a pas. En general, aquest projecte es va desplegar en un context molt diferent del que estem habituats a treballar. És molt important saber adaptar-se a les circumstàncies i entendre una realitat tan diferent de la nostra.

Totes aquestes dificultats, i els moments de frustració i incomprensió han format part d’aquest aprenentatge.

El millor del projecte, sens dubte, és veure la il·lusió de les xiquetes i els xiquets durant tot el procés. Aquest projecte no hauria sigut possible sense la implicació de la comunitat.

Per a mi, el més important va ser que la comunitat s'involucrara en el projecte, que se sentiren partícips i, per tant, que ara el gaudisquen i el valoren.

4. De quina manera es relaciona amb allò après en el grau que vas realitzar?

D'una banda, la formació acadèmica m'ha atorgat eines per a poder desenvolupar la part tècnica d’aquest projecte. D'altra banda, la de les pràctiques professionals, una empresa del sector dels parcs infantils ha sumat al projecte l'experiència per a desenvolupar dos parcs infantils de qualitat.

Tant la meua formació acadèmica com professional, han sigut molt importants per a desenvolupar el projecte adequadament, però va ser necessari un procés de desconstrucció i adaptació dels meus coneixements al context real i als seus recursos.

Era conscient des del principi que no es tractava de colonitzar les seues zones de joc amb el concepte que portem des d'occident, sinó d'obrir la ment a altres possibilitats. Entendre la seua cultura, observar i aprendre com viuen el seu dia a dia per a poder construir quelcom d’acord amb el seu entorn i necessitat.

Experiències com aquesta ens enriqueixen, i crec que seria interessant incloure d'alguna manera en el currículum universitari la realització d’algun tipus de pràctica relacionada amb la cooperació al desenvolupament i el voluntariat.

5. Quins són els teus plans de futur?

Actualment estic cursant el Màster de Cooperació al Desenvolupament, després d'aquesta experiència vaig voler fer un gir en la meua trajectòria professional. A més, participe en la tutorització d'un projecte de cooperació d’un company que està realitzant un projecte de característiques similars al meu.

En un futur m'agradaria treballar compaginant el disseny amb temes més socials.

6. Què destacaries de la teua etapa d'estudis a la UPV?

Destacaria aquesta etapa final en què he pogut conjuminar les meues inquietuds socials amb la meua formació acadèmica i professional. Sobretot, perquè ha sigut gràcies a l'oportunitat que ens brinda la UPV i, en concret, el CCD (Centre de Cooperació al Desenvolupament) a través de les beques que convoca per a la realització de projectes finals de grau i màster relacionats amb la cooperació.

7. Què creus que pot aportar formar part d'Alumni UPV?

Crec que és molt important mantenir el vincle amb la Universitat on ens hem format. Mantenir xarxes amb altres titulats i titulades, accedir a oportunitats de formació i altres serveis per a continuar creixent junts. Crec que les xarxes que es puguen crear entre l'alumnat poden ser un mitjà molt important per a desenvolupar el tipus de projectes que desitja l'alumnat.

Vídeo:

 

 

Imatges: