Luis Jesús Quiles, investigador de l'Institut de Tecnologia de Materials (ITM) de la UPV, ha rebut el Premi a la Millor Tesi Doctoral en Polímers, que atorga la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ).
El treball realitzat en la tesi podria ajudar a resoldre part de la problemàtica que generen els envasos d'un sol ús. Luis Jesús Quiles s'ha centrat en el Desenvolupament i optimització de nous materials polimèrics, mescles i compostos d'alt rendiment mediambiental a partir de polièsters i poliamides procedents de recursos renovables d’interès en el sector de l’envàs i l’embalatge.
Per a dur a terme aquest propòsit, ha abordat diferents processos de millora dels plàstics, a partir de la incorporació de diferents additius i càrregues, per a buscar una millora de les propietats i de l'eficiència mediambiental. En concret, s'ha centrat en l'estudi de l'àcid polilàctic (PLA).
Plàstics més respectuosos amb el medi ambient, fàcils d'incorporar i més barats
La utilització d'olis naturals derivats de la soja, llinosa i cànem ha millorat en gran manera la ductilitat del PLA. A més, aquests olis s'han combinat amb càrregues derivades de la corfa d'ametla i la pell de taronja en proporcions de fins a un 30% per aconseguir un bon equilibri de propietats mecàniques i obtenir compostos de fusta i plàstic (WPC) capaços de ser altament eficients i rendibles en algunes aplicacions d'envasament.
Per a completar el cercle de revaloració de residus, en l'última fase de la tesi, ha optimitzat l'extracció d'elements antioxidants com l'àcid gàl·lic a partir de residus agroalimentaris. La incorporació d'aquest element en el PLA ha donat com a resultat la fabricació de recobriments per a envasos actius, que afavoreix en gran manera la seua aplicació en el sector de l'envasament d'aliments.
El PLA o àcid polilàctic és un polímer d'origen renovable, que es pot obtenir a partir de la canya de sucre o el midó de dacsa (entre altres elements naturals), i que té unes propietats molt similars als plàstics convencionals derivats del petroli. Aquest polímer té la gran capacitat de poder degradar-se de manera senzilla en condicions de compost, i reduir així la problemàtica actual dels plàstics i la generació de residus.
L'estudi té una clara aplicació pràctica en la indústria, en haver aconseguit plàstics molt més respectuosos amb el medi ambient, fàcils d'incorporar i més barats.
