Carla Espinós Estévez, biotecnòloga per la UPV, té un currículum que demostra per què és la número 1 en la branca de Biotecnologia en el rànquing de la Societat Espanyola d'Excel·lència Acadèmica.
Es va graduar en Biotecnologia per la UPV, amb el Premi del Consell Social a la Millor Estudiant i beca d'Excel·lència de la Generalitat Valenciana. Posteriorment, va realitzar el Màster en Immunologia a l'Imperial College London, becada per la Fundació Barrié.
Actualment, cursa el Doctorat en Biociències Moleculars al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) de Madrid, gràcies a una beca de La Caixa INPhINIT Retaining. Doctorat en el qual investiga la progèria, una malaltia estranya que causa l'envelliment prematur en la infantesa i que afecta aproximadament 300 xiquets i xiquetes.
A més de tot l'assenyalat, ha sigut oradora en TEDxUPValència en la 5a edició, que es va realitzar al febrer del 2020; així com en fòrums de caràcter internacional en el camp de la Biologia.
Preguntes:
-Bon dia Carla, gràcies per concedir-nos una entrevista.
-
Com va ser el teu pas per la UPV?
La veritat que no tinc prou paraules per a agrair el meu pas per la UPV. Avui dia, podem confirmar que hem arribat on estem gràcies a tots els docents. Per tant, una altra vegada, el nostre més sincer agraïment a aquells professors que ens han agafat de la mà des del col·legi durant aquest llarg camí fins a la universitat, mostrant-nos tot el que sabien, i que fins avui dia mai ens han amollat.
Seria impossible trobar un sol record o anècdota de tots els nostres anys a la UPV. M'agradaria ressaltar que hem conviscut en aquesta universitat 4 anys; el que equival a 1.460 dies, que sense comptar vacances, festius i caps de setmana, es queden entorn de 1.000 dies, i si ho mirem en hores venen a ser 24.000, i així podríem passar-nos una bona estona fent números. De totes maneres, us assegure que les Matemàtiques s'equivoquen: una cosa tan intensa com poden ser aquestes 24.000 hores no caben en un parell de paràgrafs, en una graduació, ni en una entrevista. Només puc donar les gràcies als meus amics; ells saben tot el que hem viscut. Gràcies per aparèixer en el meu camí per a somiar, sentir, creure, confiar, no rendir-nos, alçar-nos i continuar caminant juntes.
-
Com creus que ha influït el pas per la UPV en la teua trajectòria professional?
La veritat és que va ser una difícil decisió després d'acabar el batxiller. Sabia que m'agradaven moltes coses i camps diferents, i per això em vaig deixar portar pel que més m'abellia fer a cada moment. La Biotecnologia és una carrera que brinda molta flexibilitat en termes d'especialitzacions.
La Universitat Politècnica de València sempre ha sigut coneguda per l’excel·lent recerca en plant science, a més de ser la millor universitat espanyola impartint aquest grau. D'aquesta manera vaig poder explorar moltes branques de la ciència, des de la part més vegetal, a la biomedicina més aplicada, cosa que em permet així poder prendre una decisió amb vista al futur amb totes les possibilitats i informació a les meues mans.
En resum, és una carrera amb un ampli ventall d'oferta, i com quan has de decidir què estudiar no sols tenir-ho 100% clar, vaig preferir anar prenent decisions sobre les coses que més m'agradaven durant el grau per a anar muntant un camí al futur.
-
Quina ha sigut la teua principal motivació a l'hora de treballar per aquests objectius que has anat aconseguint?
En principi, m'agradaria seguir en ciència mentre tinga la motivació adequada. Una cosa que tinc molt clara és que no faré res per simple inèrcia o perquè no m'abelisca cercar altres opcions. Intente explorar sempre totes les meues possibilitats abans de prendre decisions, i per a què enganyar-nos!, també soc una mica inquieta i em moc molt per a cercar experiències noves.
Ara com ara, la recerca és el meu principal camp de treball, encara que mai se sap. El que té de bo la ciència i la carrera científica en general és que et prepara per a moltíssimes coses, encara que no siguem conscients d'això. Som experts en resolució de conflictes, aprenem en la nostra pròpia pell com motivar adequadament..., ens convertim en líders dels nostres propis projectes… En definitiva, aprenem una manera d'estructurar les idees i els plans, i resoldre els problemes, que és difícil de trobar en altres àrees.
-
Què diries a qui s'estiga plantejant estudiar Biotecnologia a la UPV?
Per a les persones que puguen tenir dubtes sobre la importància de la Biotecnologia… en qüestió d'un any tots ens hem fet viròlegs, experts en farmacèutiques, tres màsters en funcionament de vacunes i quatre cursets de responsabilitat social…
Al marge que la informació que circula no sempre siga fidel a la realitat, crec que això no fa més que donar suport una vegada més a la idea que la ciència és el futur, que sense aquesta és igual la quantitat d'avanços que tinguem en altres àrees econòmiques. Només espere que es mantinga aquest suport incondicional a la ciència i no tornem a patir la pitjor retallada en R+D+I de la història. Que aquestes inversions que s'estan fent per a trobar cura o vacuna per a la COVID-19 es mantinguen no solament per a aquesta crisi, sinó que puguem mantenir una recerca útil, de qualitat i durable en els camps de la ciència, perquè durant el pròxim problema estiguem tots preparats.
El millor consell que els puc donar és que accepten cadascuna de les oportunitats que els brinde la carrera i la ciència. Bé siga en acadèmia i investigació pública, com en la indústria privada o, fins i tot, la consultoria estratègica. Tenim moltes eixides professionals i és difícil prendre una decisió si no tenim informació. Al meu entendre, la millor manera de trobar aquesta informació és provant diferents coses; no tenir por d'explorar! La famosa pregunta de les entrevistes de treball sobre el ‘perquè sembla que has donat bandades acadèmicament o professionalment’ no és una critica negativa mai, jo sempre l'he transformada al meu favor i sempre he trobat un somriure i èxit de retorn.
Sé que se sol dir que els joves som el futur, i ens hi hem de preocupar, per la qual cosa anem ajornant el moment. Però és que ja no som el futur, som el present immediat!, valga la redundància. Cada vegada és més comú observar persones més i més joves en posicions de molta rellevància a nivell global, i això no és per casualitat, sinó perquè realment som una generació molt preparada i vàlida per a enfrontar-nos als desafiaments actuals, com la medicina de precisió, el calfament global, la contaminació dels mars…, etc. Actuem com a tal!
-
Quina és la teua principal motivació a l'hora d'investigar? Vas ser oradora en TEDxUPValència, on ens vas parlar sobre la progèria. Per quin motiu vas decidir investigar sobre aquesta malaltia?
S'estima que hi ha unes 7.000 malalties rares diferents al món, de les quals moltes afecten xiquets i tenen base genètica, com la progèria. Si fem un càlcul ràpid, tenint en compte els 7.500 milions de persones a la Terra, existeixen entorn de 350 milions de pacients amb alguna d'aquestes malalties rares.
És a dir, si bé les malalties individualment poden ser rares, és més comú del que pot semblar tenir-ne una. De fet, representen un problema important en l'atenció mèdica: moltes tenen un inici primerenc i la majoria causen malalties cròniques amb un gran impacte en la qualitat i l’esperança de vida, i en el sistema de salut. Pacients amb aquestes malalties, poden passar entorn de 10 anys sense diagnòstic clínic segur, destinant el 20% dels ingressos familiars a l'atenció mèdica de la malaltia.
A més, la recerca en malalties rares pot reportar un alt impacte social! Investigant sobre l'envelliment per a tractar d'expandir la salut, que no és el mateix que aspirar a ser immortal o ampliar l'esperança de vida. L'objectiu és retardar la malaltia en el temps, en altres paraules: no volem viure 500 anys, sinó arribar als 80 amb la vitalitat i salut d'una persona de 30. Estudiant l'envelliment prematur en la progèria tota la població en conjunt es veuria beneficiada, atès l'envelliment demogràfic que estem experimentant últimament. Segons l'Informe sobre l'envelliment de la població mundial de les Nacions Unides, les projeccions indiquen que el 2050 hi haurà 434 milions de persones majors de 80 anys, més del triple que el 2015, per la qual cosa investigar la cura per a la progèria no solament beneficiaria 300 xiquets sense esperança, sinó que, traslladant aquestes investigacions a la població envellida, podem arribar a tota la societat.
-
Quins són els teus reptes futurs?
Com va dir Severo Ochoa, "La ciència sempre val la pena perquè els seus descobriments, tard o d'hora, sempre s'apliquen". I des del meu humil punt de vista, l'última aspiració d'un científic hauria de ser retornar a la societat tots els esforços que han posat en el seu recorregut acadèmic. I això és exactament el que la Biotecnologia pot fer en diverses formes i colors: proporcionant fruites i verdures de qualitat estalviant als agricultors recursos i esforç, noves vacunes i medicaments per a malalties rares o comunes…, etc.
La veritat és que només em preocupa deixar empremta en la societat, i poder ajudar, encara que siga una sola persona. Crec que mentre es tinga l'orientació adequada, és igual on o quin treball desenvolupes. El més important és estar motivada, contenta, i esforçar-te fins al final per les raons adequades.
-
Què creus que pot aportar formar part d'Alumni UPV?
La veritat és que formar part d'una comunitat en general sempre és bona idea, i especialment quan som gent tan multidisciplinària d'una universitat al complet. Cadascuna de nosaltres estem en llocs de treball variats i en països molt diversos en nombroses ocasions, per la qual cosa les sinergies que es poden generar van més enllà de conèixer gent del teu camp, sinó que poden establir-se vincles duradors en altres sectors que et faciliten treball, projectes comuns, i fins i tot una amistat.
Vídeo en TEDxUPValència:
