Fundador i copropietari del Celler del Roure. Viu a Moixent amb la seua família. També és bombardí segon en la banda de la S. M. La Constància, promotor de l'Associació de Viticultors i Productors de les Terres dels Alforins, vocal del Consell Regulador de la DOP València, enginyer agrònom, membre de la Junta Directiva d'Alumni UPV (antics alumnes de la Universitat Politècnica de València) i membre del Consell Social de la Universitat de València.
PreguntesAbans de començar, t’agraïm que ens concedisques l'entrevista.
1. Com va ser el teu pas per la UPV?
Tinc molt bons records d'aquella època. Jo arribava d'un poble xicotet a la ciutat i vaig descobrir moltes coses. Portava un bon nivell d'ací, de l'institut, i la veritat és que jo era bastant responsable i bon estudiant, de manera que vaig aprendre molt, vaig fer bons amics i ho vaig passar molt molt bé.
2. Com creus que ha influït aquest pas per la UPV en la teua trajectòria professional?
M'ha ajudat moltíssim. Per a muntar des de zero un celler amb la seua vinya necessites molta enginyeria i molta agronomia. D'una manera o d'una altra, crec que he aplicat pràcticament totes les assignatures que vaig estudiar. I no solament les assignatures. A la universitat vaig aprendre a raonar, a quedar-me amb l'essencial, a analitzar i resoldre problemes, a projectar...
3. Podries explicar-nos breument alguna cosa sobre el Celler del Roure?
Mon pare, el meu millor mestre, em va ensenyar l'important que és ser d'un lloc, conèixer la seua història i tractar de posar-ho tot en valor. Amb ell i amb un grapat de valents vaig iniciar fa vint anys aquest viatge ple d'aventures i coneixements. L'any dos mil van nàixer els nostres primers vins, Les Alcusses i Maduresa. El destí ens va portar a desempolsar les gerres del celler fondo perquè tornaren a xopar-se de mandó i altres vells raïms, i van anar venint al món Cullerot, Parotet, Vermell i Safrà.
El nostre celler ha incubat i ha fomentat la creació d'uns quants cellers valencianes. El 2015 firmem un conveni de col·laboració amb els socis de la Cooperativa del Camp Sant Pere Apòstol i van nàixer els quatre vins Santpere. El 2017 vaig iniciar un projecte en col·laboració amb les meues germanes que es diu Les Filles d’Amàlia, i ja tenim dos vins rosats, l’un tranquil: Les Prunes, i l’altre espumós: Les Danses.
4. Quins projectes futurs tens respecte al celler?
Ara mateix invertisc molta energia en un projecte preciós de recuperació de blats antics, que es diu Blats i Farines de les Alcusses, i el següent crec que serà fer un formatge de cabra. M'abelleix molt desenvolupar l'antic concepte de granja junt al celler, recuperar el que eren les antigues masies d'aquesta zona, amb altres cultius de secà i també amb animals (cavalls, ovelles, cabres...).
5. Com veus el present i el futur de l'enologia a la Comunitat Valenciana?
Els vins valencians han millorat molt en els últims anys. Per fi hi ha un bon nombre de cellers ben enfocats i els resultats van arribant. Necessitem continuar pujant el prestigi de zona i definir millor els diferents estils de vins, que al final han de ser el reflex d'un lloc i una tradició. Necessitem menys enologia i més etnologia.
6. Què diries a una persona recentment graduada en Enginyeria Agrònoma?
Que siga curiosa i valenta. Que viatge. Que cerque experiències que l’il·lusionen i l’enriquisquen, i que després, si es donen les circumstàncies, tracte de posar en marxa algun projecte en algun poble. Hem de portar vida als nostres pobles.
7. Què creus que pot aportar formar part d'Alumni UPV?
Alumni és la millor manera de continuar aprenent i de continuar bevent d'aquesta font de coneixement i de vida que és la universitat.
