L'artista i investigador José María Yturralde ha rebut el Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2020. El jurat del guardó, concedit pel Ministeri de Cultura, justifica l'elecció d'enguany en «l'alt nivell d'experimentalitat» de la seua trajectòria, que, en les seues paraules, «ha connectat art i ciència, i en la qual destaca la seua labor d'investigació espacial i formal, i la seua tasca docent», així com la seua investigació «dels paràmetres matemàtics junt amb els artístics». Va introduir a  Espanya l'art cibernètic, realitzant a més treballs amb làser i holografies. És el creador de les Estructures voladores, obres tridimensionals capaces de volar amb les quals va participar en la 38 Biennal de Venècia, celebrada el 1978, sota el rètol De la naturalesa a l'art i de l’art a la naturalesa.

José María Yturralde és director del Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València; llicenciat i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El seu interès per la tecnologia es va accentuar amb la participació en els seminaris del Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid, que el van introduir en el treball amb ordinadors.

«Sempre m'ha interessat no sols transmetre coneixements, sinó aconseguir que el que anomenem alumnes no s'estancaren i evolucionaren segons la seua capacitat i personalitat. Mai m'he sentit l'únic que aporta, sinó part d'un grup en el qual professor i pupils comparteixen esforços i resultats». Al llarg de la seua carrera, ha publicat nombrosos articles, ponències i llibres, com Estructures 1968-1972: Sèries Triangular-Quadrat-Cubs-Prismes i La quarta dimensió. Assaig metodològic per a la projecció geomètrica d'estructures N-dimensionals. En l'actualitat treballa amb la Galeria Javier López i Fer Francés.

L'artista dedica el seu guardó «a tots els que m'han ajudat a fer que la meua obra s'haja plasmat i es projecte; als que han considerat que tot açò té un cert interès». I aprofita la visibilitat que li aporta el guardó per a reivindicar el poder de l'art i la cultura: «Procure que tot el que he de dir ho faça a través de les meues obres, però en un moment com aquest, de pandèmia, com d'altres sobrevingudes a la humanitat, crec que l'art és una taula de salvació important. Cal recolzar-se en l'art, en la profunditat, en l'ànima de la humanitat, dolguda ara». Tant de bo que ho escolten!