Entrevista a Ramón Esteve, Alumni Destacat 2020
Ramón Esteve, nascut a València en 1964, va obtenir el títol d'Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior de Madrid i només un any després, en 1991, va fundar el Ramon Esteve Estudio d'Arquitectura. En l'actualitat, quasi una vintena de professionals treballen en l'empresa.
Doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de València, va ser professor associat en l'assignatura Projectes III des de 2005 fins a 2018 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, on va tutelar infinitat de graduats que han iniciat la seua marxa professional en el seu estudi. Ramón Esteve és una de les cent ments més creatives, segons la revista Forbes. En 2018, va rebre a Milà el premi Land Rover Born per la rehabilitació de l'edifici Bombes Gens de València, l'antiga fàbrica artdecó de 1930 que actualment acull la Fundació Per Amor a l'Art.
1. Quan vas descobrir que volies ser arquitecte?
Quan era xicotet, un oncle meu em va regalar un llibre on apareixia la Casa de la Cascada de Frank Lloyd Wright. Recorde que em va impressionar moltíssim i vaig pensar que m'agradaria fer cases com aquella algun dia. Estudiar arquitectura em semblava un gran repte, però d'alguna forma, veure aquella obra tan meravellosa em va fer plantejar-m’ho.
Paral·lelament, mon pare era topògraf i durant un temps va tenir una empresa de construcció. De xiquet em portava amb ell a l'obra durant el període estival, i fins i tot a vegades l'ajudava a dibuixar algun plànol, per la qual cosa quan vaig arribar a la Universitat em sentia bastant familiaritzat amb els processos constructius i amb el dibuix tècnic.
2. Quins referents marquen les teues creacions?
Les referències que marquen les meues creacions sempre són, primer, l'arquitectura i el disseny, encara que és cert que després això s'alimenten de tot el que succeeix al voltant.
D'altra banda, la meua inspiració ve de grans mestres com Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Louis Khan, Lewerent o Jacobsen. També en alguns moments Barragán, i tots els que estan fent propostes interessants; des de les més radicals, com Rem Koolhaas, fins a les més clàssiques i conservadores, però alhora espectaculars, com poden ser les de Peter Zumthor.
3. A l'hora de realitzar una casa, quins criteris són els primordials?
Quan t'enfrontes al disseny d'una casa sempre es parteix, òbviament, d'un programa. El primer és establir amb claredat i exactitud les necessitats de les persones que habitaran l'espai i tenir coneixement de la seua forma de vida. A partir d'ací, el repte és trobar un concepte, una idea generadora que vaja regulant tot el projecte i provoque que el resultat tinga ànima i una identitat forta i independent. Realment crec que, a més d'aconseguir que connecte amb l'usuari, el projecte cobra vida pròpia, de manera que fins les solucions sorgeixen pràcticament soles durant el procés.
4. Quin paper creus que juga l'arquitectura en la societat actual?
Parafrasejant Bruno Zevi en el seu llibre Saber ver la arquitectura qualsevol intel·lectual que no sabera res sobre algun escriptor o músic, se sentiria un poc incòmode. No obstant això, molt poca gent il·lustrada té coneixements d'arquitectura i arquitectura contemporània. Al meu entendre, aquesta disciplina hauria de tenir un paper protagonista, principalment perquè la vida de l'ésser humà es desenvolupa en entorns arquitectònics; imagina't fins a quin punt és important. És cert que la difusió en mitjans generalistes i el paper d'alguns arquitectes estrella ha donat motiu a una divulgació molt major de l'arquitectura. D'altra banda, també les grans cadenes de moda, i fins i tot algunes pel·lícules i sèries, han acostat el llenguatge contemporani a la societat.
D'altra banda, l'arquitectura té aquella dimensió emocional que fa que t'identifiques amb alguna cosa de forma positiva o que no t’hi identifiques en absolut. La bona arquitectura té el poder de potenciar una societat de benestar i de major qualitat, com també, de la mateixa forma, la mala arquitectura és capaç de generar un entorn deprimit i de marginalitat. Actualment també està ajudant la divulgació de la preocupació pel canvi climàtic i la sostenibilitat.
5. Quin és el procés creatiu amb el qual has gaudit més?
Gaudisc amb tots els projectes. Afronte de la mateixa forma i amb el mateix entusiasme tant el disseny d'un moble com el plantejament d'un edifici o d'un entorn urbà, i crec que aquesta és la clau perquè les coses que fas connecten i transcendisquen. Encara que, si he de esmentar-ne algun, és cert que l'oportunitat d'haver dissenyat dues cases pròpies m'ha donat una llibertat amb la qual he gaudit molt, principalment perquè m'ha permès experimentar i arribar més lluny del que puc en altres projectes.
6. Què valores de la formació rebuda a la UPV?
Sempre dic que el més important que s’emporta un estudiant universitari són les experiències que viu durant els anys de carrera. A part del que els professors puguem aportar, el que et donen els companys i l'ambient universitari en si és importantíssim per a la formació. Aquest clima d'inquietud, d'excel·lència i interès per les diferents disciplines que s'ensenyen al campus provoca que et trobes amb gent apassionada pels mateixos temes que tu. Aquesta interacció és real, no és un tòpic, i crec que l'estudiar en una universitat com la UPV genera una experiència de vida tan important que, m'atreviria a dir, és identificable en les persones amb qui et relaciones durant la vida professional.
7. Què creus que pot aportar ser part d'Alumni UPV, el servei oficial dirigit als nostres titulats i titulades?
Ser Alumni suposa, en primer lloc, una gran responsabilitat, perquè d'alguna forma eres ambaixador de la institució a través de la teua activitat professional. A més, suposa mantenir i alimentar un vincle molt necessari entre universitat, empreses i professionals; al mateix temps que et dona la possibilitat de retrobar-te amb antics alumnes i intercanviar coneixements sobre l'experiència que cadascú va adquirint al llarg de la seua trajectòria.
